"...En eso consiste la educación, en aprender a querer cada una de las cosas tal y como son"
Epicteto.
La paraula educació, ve del llatí educere que significa treure, extraure, i de educare, que significa formar, instruir. Així doncs l' educació es va desenvolupant no només des de l'escola, sinó a través de totes aquelles situacions i experiències viscudes per cada individuo durant tota la seva vida.
Sempre, per tant, som susceptibles d'estar-nos educant. Entenc que tot allò que treu algun potencial del nostre interior, tot allò que ens dóna forma i tots aquells hàbits, costums i valors que es transmeten d'una generació a una altre son educació.
Si a aquesta definició i sobreposem la de Epictet observem que en res es contradiuen, sinó al contrari es complementen i s'expliquen millor.
Si, segons Epictet l'educació és aprendre a voler les coses com són, això vol dir que el millor potencial que es pot treure de nosaltres mateixos és la capacitat d'acceptar. Acceptar, no resignar-nos, perquè acceptar vol dir esforçar-me per entendre una cosa, encara que no m'agradi, i això, no ho oblidem, és un prerequisit indispensable si vull canviar alguna cosa, per tant tot el contrari a la resignació, on un, ni sent, ni creu, ni potser vol, canviar res.
Acceptar ens dóna forma, en el sentit que ens fa millors persones, més tolerants i sens dubte amplia les nostres possibilitats de dur una vida plena, compromesa i feliç.
Al meu entendre, de tots els hàbits, costums i valors que podem transmetre'ns d'una generació a una altra, la capacitat d'acceptació és probablement la que ens serà més útil, no només, com deia abans, per portar una bona vida, sinó també per conviure en qualsevol societat. Per tant, útil en l'àmbit individual i col·lectiu.
Finalment, només una qüestió que deixo oberta, ¿Com s'ensenya a voler les coses com són? ¿Com s'ensenya a acceptar? Difícil, potser des de l'exemple....., només potser.
Marta Santaeulària.
Psicòleg 8.318
